Aquesta primavera s’han alliberat 40 exemplars de tortuga d’estany al riu Ter criats en captivitat amb l’objectiu de recuperar aquesta espècie amenaçada

En el marc del projecte europeu LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” el divendres 26 de maig es va portar a terme un reforçament poblacional de tortuga d’estany (Emys orbicularis) al riu Ter amb l’alliberament de diversos exemplars criats en captivitat als termes municipals de Flaçà i Sant Jordi Desvalls. En l’acte hi van participar un grup d’escolars de primària de les escoles Les Moreres de Flaçà i de Sant Jordi Desvalls, així com sis nenes de la llar de criança “Estels, mare de dia Empordà” de Vilopriu. I és que aquest maig s’hauran alliberat fins a 40 exemplars d’aquesta espècie en diferents punts de l’espai Riberes del Baix Ter. Aquests se sumen als 120 ja alliberats en els dos últims anys en el marc del mateix projecte entre Anglès i Foixà. Fins el 2017, un dels objectius del LIFE Potamo Fauna era alliberar un mínim de 150 exemplars de tortuga d’estany a l’espai xarxa Natura 2000 Riberes del Baix Ter (ES5120011). El resultat s’haurà acomplert i superat, amb un total de 160 noves tortugues d’estany al riu Ter.

Una vegada en llibertat se’n fa un seguiment periòdic ja que totes les tortugues estan marcades amb un xip subcutani per facilitar la seva identificació individualitzada i seguiment a llarg termini. També, 4 dels exemplars alliberats enguany porten un emissor cada un per poder fer un seguiment a través de tècniques de radiotraking que han de permetre conèixer el seu hàbitat i la supervivència. De les tortugues alliberades els anys anteriors, un total de 32, també se’ls hi va muntar aquest dispositiu.

Comentar que prèviament, els anys 2015 i 2016, i amb l’objectiu de crear un hàbitat adequat per la tortuga d’estany així com altres espècies d’herpetofauna d’interès europeu s’havien creat diferents basses temporànies mediterrànies (3170*-Annex I de la Directiva Hàbitats) a diferents zones dels termes municipals d’Anglès, Bescanó i Sant Gregori, així com a la zona de l’Illa al terme municipal de Flaçà. Aquest tipus d’hàbitat ha anat desapareixent pel progressiu encaixament i consolidació en un únic canal o braç fluvial cada vegada més estret i amb hàbitat majoritàriament d’aigües corrents.

La producció d’exemplars joves de tortuga d’estany s’ha portat a terme al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT), a Garriguella. Precisament, en el marc del LIFE Potamo Fauna el juliol de 2014 es van inaugurar 31 noves basses de cria per disposar de més espais i millors condicions per endegar un renovat programa de cria en captivitat.

La conca baixa del riu Ter és un dels últims enclavaments de la tortuga d’estany a Catalunya. Tot i així, la forta regressió observada durant els últims decennis, ha conduït l’espècie a una precària situació que no fa pensar en una recuperació espontània de la població residual que actualment ocupa fragmentàriament al ZEC Riberes del Baix Ter.

LIFE Potamo Fauna a part de la tortuga d’estany permet conservar altres espècies amenaçades com la nàiade allargada (Unio elongatulus), el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), els cargolets (Vertigo moulinsiana i Vertigo angustior), la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i diversos amfibis. També es lluita contra diverses espècies exòtiques invasores i es realitzen campanyes de sensibilització i divulgació sobre la fauna fluvial amenaçada.

El projecte en el seu conjunt té un pressupost d’1.900.262 euros, finançats el 50% per la Unió Europea. Al llarg dels quatre anys de durada (2014-2017) està previst invertir 124.761 euros (6,6% del pressupost) en accions de recuperació de les poblacions de tortuga d’estany de la xarxa Natura 2000 gironina.

LIFE Potamo Fauna és executat i coordinat pel Consorci de l’Estany conjuntament amb el Consorci del Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universitat del País Basc. També hi participen financerament la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles i Aigües de Banyoles.