Acord per reduir gairebé a la meitat les aportacions del riu Ter cap a Barcelona, en 10 anys

El 2 d'agost a l'Auditori de Girona va tenir lloc la signatura de l'acord històric per reduir gairebé a la meitat les extraccions del riu Ter cap a l'àrea metropolitanta de Barcelona en deu anys, oficialitzant així les mesures que s'havien acordat el 14 de juliol en el marc de la reunió de la Taula del Ter, organisme creat el desembre de 2016 per consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu Ter, i en la qual hi va formar part el Consorci del Ter. La signatura va estar presidida pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va dir que "avui hem signat un acord de país per resoldre el greuge històric que hi havia amb el Ter". Aquest va estar acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.

La Taula del Ter va crear dues taules tècniques per analitzar les mesures i accions a dur a terme. Des de finals de l'any 2016 es van mantenir un total de 13 reunions amb l'objectiu de buscar solucions a nivell tècnic per garantir un cabal ecològic del riu i reduir la derivació d'aigua cap a Barcelona. Després de vuit mesos de trobades, s'han fixat una sèrie de mesures en els propers deu anys, dividides en dues etapes, per reduir de manera progresiva les derivacions del Ter cap a Barcelona en prop del 50% i potenciar els cabals de manteniment del riu amb l'objectiu de recuperar-ne el bon estat ecològic, tal com preveu la Directiva marc de l'aigua.

La Taula del Ter ha estat integrada per la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), l'Ajuntament de Girona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Consorci de la Costa Brava, el Consorci del Ter, la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter, el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma Aigua és Vida.

Primer escenari (2018-2022) 

Actualment, la concessió per gestionar el servei de la xarxa Ter-Llobregat fixa una dotació màxima de 166 hm3 /any provinents del riu Ter. En aquesta primera etapa del procés es contempla reduir la derivació d’aigua del Ter, fixant una mitjana plurianual cap a l’àrea de Barcelona de 140 hm3 /any.

Aquesta mesura comportarà incrementar l’aprofitament d’aigua del riu Llobregat i també potenciar l’ús de les plantes dessalinitzadores (tant la de Llobregat com la de Tordera) i de l’aigua regenerada en l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest darrer cas, amb la participació de l’Agència de Salut Pública, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i un grup d’experts, es durà a terme una prova de demostració per determinar les condicions per integrar l’aigua regenerada com a recurs prepotable a la conca del Llobregat.

Es potenciaran també millores a les potabilitzadores del sistema Ter-Llobregat per fer més eficient el subministrament d’aigua a 5 milions d’habitants.

Ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera  

En aquesta primera fase, l’Agència Catalana de l’Aigua elaborarà els documents tècnics necessaris per a l’ampliació de la planta dessalinitzadora de la Tordera, ubicada al terme municipal de Blanes. Aquesta instal·lació, un cop ampliada, tindrà capacitat per produir fins a 80 hm3 /any d’aigua, fent possible, així, la reducció d’extraccions del riu Ter.

Paral·lelament, també, s’invertiran prop de 23 milions d’euros a la conca del Ter entre 2017 i 2022 en millores de sanejament, incrementar el bon estat dels ecosistemes fluvials i dur a terme actuacions per millorar l’estat de l’aqüífer del Baix Ter. A més, s’analitzarà la possibilitat de potenciar la reutilització a les depuradores de Torroella de Montgrí, Girona, la Bisbal d’Empordà, l’Escala i Palamós.

2n escenari (2023-2027) 

En aquest segon període de cinc anys s’aplicaran les mesures necessàries per passar de la mitjana plurianual de 140 hm3 /any del període 2017-2022 als 90 hm3 /any de mitjana plurianual previstos per a l’escenari 2023-2027.

Per fer possible aquests volums, es durà a terme l’execució de l’ampliació de la dessalinitzadora de Tordera (60 hm3 /any addicionals, que s’afegeixen a la capacitat actual de 20 hm3 /any), així com noves instal·lacions de recàrrega i de recuperació d’aqüífers, especialment a la conca del riu Besòs.

Un cop executades aquestes noves infraestructures, es definirà a partir de 2024 la implantació completa dels cabals previstos en el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de la conca del riu Ter.

També es duran a terme inversions en sanejament a prop de 80 municipis de la conca del Ter, amb una inversió prevista de 39 milions d’euros, millores en els ecosistemes fluvials, recuperació de l’aqüífer del Baix Ter i potenciar la reutilització a les comarques gironines.

Tercer escenari, a partir del 2028 

A l’inici d’aquesta fase es realitzarà una nova revisió de les directrius d'explotació del sistema. La transferència de l’aigua del Ter a l’àrea de Barcelona se situarà en un màxim anual del 30% sobre el volum total desembassat al riu, i sense superar el volum plurianual màxim establert en la fase anterior.

El fet de fixar un percentatge pretén garantir que el 70% de l’aigua desembassada es quedi al Ter, amb independència de quin sigui el cabal del riu en el futur davant l’amenaça del canvi climàtic.