El Consorci del Ter elabora una diagnosi preliminar sobre l'espai fluvial del riu Ter al seu pas pel Parc del Castell de Montesquiu

Des de l'àrea de projectes del Consorci del Ter s'ha portat a terme una diagnosi preliminar sobre l'espai fluvial del riu Ter al seu pas pel Parc del Castell de Montesquiu, després que la Diputació de Barcelona atorgués una subvenció per concessió directa a l'organisme destinada a finançar la realització, entre altres, de projectes de conservació del medi natural al llarg del riu Ter i afluents en l'àmbit d'Osona i la realització d'inventaris forestals de boscos de ribera a l'àmbit del Parc del Castell de Montesquiu i de Guilleries-Savassona. Des del Consorci del Ter s'ha avaluat la naturalitat de les riberes en dos nivells. Un primer nivell a través dels usos del sòl mitjançant informació cartogràfica o ortofotoimatges com a base de treball. I un segon nivell d'avaluació a través de l'anàlisi de la vegetació de ribera mitjançant treball de camp que permetés detectar alteracions físiques de la coberta vegetal, artificialització i ocupacions de l'espai fluvial, i presència d'espècies al·lòctones i/o plantacions. 

El riu Ter al seu pas pel Parc del Castell de Montesquiu discorre sinuós per un tram de poc més de sis quilòmetres des de la confluència amb la riera de Vallfogona fins al pont d'accés al Castell de Montesquiu. L'espai fluvial està constituït a més de les aigües corrents, per les formacions que hi ha a les vores més immediates de l'aigua. Entre aquests hàbitats hi trobem codolars, bardisses, saücars, i alguns canyissars i balcars; hi ha també, formacions arbrades com plantacions de plàtans, rodals d'espècies exòtiques i sobretot boscos de ribera propis de la muntanya mitjana humida centreeuropea i submediterrània. Pel que fa als boscos de ribera en destaquen algun retall de sargars i gatelledes, les vernedes -hàbitat de conservació prioritària- i les salzedes de salze blanc, força esteses. Aquests boscos de ribera presenten diferents estats de conservació que van des d'hàbitats alterats i mal conservats, fins a hàbitats mitjanament ben conservats amb presència d'espècies pròpies dels boscos de ribera i caducifolis autòctons.

Les principals alteracions detectades són les detraccions de cabal pels aprofitaments hidroelèctrics, les espècies invasores i les nombroses infraestructures existents. En aquest sentit s'han detectat espècies al·lòctones de flora, algunes d'elles amb un important caràcter invasor, especialment a les zones més properes als assentaments de la Farga de Bebié i Montesquiu i a les diferents infraestructures de comunicació. No cal considerar la situació actual com a greu, però convé esmerçar esforços en algunes espècies que poden esdevenir problemàtiques i que a dia d'avui encara poden ésser controlables com l'ailant o la budleia, sense oblidar el negundo. També destaca la robínia o escàcia per la seva extensió, així com nombroses espècies de peixos al·lòctons. La connectivitat fluvial d'aquest tram del Ter es veu alterada per la presència de nombroses infraestructures: quatre rescloses (sense cap dispositiu efectiu de pas de peixos) amb els corresponents canals, ponts, murs de cotenció i la proximitat de la C17 i la via de tren. Les rescloses també condicionen el transport de sediments riu avall. 

Malgrat tot, cal destacar que es tracta d'un espai amb cert potencial de recuperació. Les principals propostes per a la millora de l'àmbit fluvial del riu Ter al Parc del Castell de Montesquiu es poden concretar en el control de flora exòtica i invasora que amenacen comunitats natuals d'interès per a la conservació, especialment vernedes i altres hàbitats considerats prioritaris per a l'espai natural i en l'elaboració d'un estudi diagnosi amb propostes d'actuació per a permeabilitzar les barreres existents i avaluar la connectivitat fluvial de tot aquest tram.