El Consorci del Ter elabora una diagnosi preliminar sobre l'espai fluvial del riu Ter des de l'Esquerda fins a l'entrada de l'embassament de Sau

Des dels serveis tècnics del Consorci del Ter s’ha realitzat una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter des de l’Esquerda fins a l’entrada de l’embassament de Sau – Coll de Terrades, on el Ter transcorre pels municipis de les Masies de Roda, l’Esquirol, Tavertet i Tavèrnoles. Es tracta d’un tram de quinze quilòmetres sinuosos des de l’entorn de l’Esquerda i la passarel·la dels Molins, en terme municipal de les Masies de Roda, i que menen fins a l’embassament de Sau. La diagnosi s’ha elaborat després que la Diputació de Barcelona atorgués el 2020 una subvenció per concessió directa a l’organisme destinada a finançar la realització, entre altres, de projectes de conservació del medi natural al llarg del riu Ter i afluents en l’àmbit d’Osona i la realització de diagnosis de l’estat del medi fluvial a l’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu i de Guilleries-Savassona.

El riu Ter al seu pas per l’Esquerda i fins arribar al Coll de Terrades i el cingle del Grau ha estat fortament influenciat per la posada en funcionament de l’embassament de Sau a partir de 1964. L’àmbit fluvial s’ha vist transformat en la cua de l’embassament que presenta oscil·lacions de cabal importants i que han fet augmentar significativament tant la làmina d’aigua com la profunditat en molts sectors. El tret físic més particular del paisatge són els meandres del Ter i les cingleres que la força de l’aigua, amb la seva acció erosiva sobre un substrat calcari, ha anat modelant. L’abundor de l’aigua i la climatologia permet l’establiment d’una vegetació variada i amb forta presència d’esclerofil·les i de caducifolis. Els hàbitats pròpiament fluvials són escassos i es troben substituïts en diverses zones o bé per plantacions o bé per espècies exòtiques. Bona part de les vores de l’embassament no poden acollir hàbitats fluvials i trobem alzinars i rouredes propers a la làmina d’aigua. Tots aquests ambients presenten diferents estats de conservació que van des d’hàbitats alterats i mal conservats, sovint els de ribera, fins a ben conservats amb presència d’espècies pròpies dels hàbitats autòctons. El tram acull nombroses àrees d’interès per a flora i fauna autòctona.

Les principals alteracions detectades són l’alteració del règim hidrològic, el mal estat general de les masses d’aigua, les activitats extractives i les espècies invasores. Les espècies exòtiques constitueixen una de les principals problemàtiques, se’n troben nombroses espècies –destaca sobretot el poblament piscícola format pràcticament per espècies de peixos al·lòctons-. Es detecten espècies al·lòctones de flora, algunes d’elles amb un important caràcter invasor, especialment a les zones més properes als assentaments urbans i a diferents infraestructures de comunicació. No cal considerar la situació actual com a greu, convé però esmerçar esforços en algunes espècies que poden esdevenir problemàtiques i que a dia d’avui encara poden ésser controlables com són el negundo o la budleia, sense oblidar l’acàcia de tres punxes, les figueres de moro i la iuca. Especialment important és evitar la penetració del musclo zebrat a la conca del Ter, i un dels punts on cal incidir per evitar aquesta problemàtica són especialment els trams navegables.

Malgrat tot, cal destacar que es tracta d’un espai amb valors naturals remarcables. La principal proposta per aquesta zona seria que aquest tram i els vessants més immediats s’incloguessin dins de la Xarxa Natura 2000 especialment tenint en compte els valors ecològics i paisatgístics i d’indrets d’especial interès com: l’àmbit de Còdol i el meandre de l’Esquerda, el meandre de Fussimanya, i totes les zones d’interès faunístic i florístic entre Casserres i la Riera de la Gorga.