Més de 5000 ocells aquàtics han hivernat enguany al riu Ter

Un any més, des de diferents entitats i organismes vinculats al riu Ter, s’ha dut a terme un cens dels ocells que hivernen al curs del riu, al seu pas per les comarques del Ripollès, Osona, La Selva, el Gironès i el Baix Empordà. Enguany, des del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (associat al Museu del Ter i a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) i des del Consorci del Ter s’han sumat les dades dels diferents censos territorials, fet que ha permès novament comptar amb les xifres totals dels ocells hivernants al riu Ter.

El nombre total d’anàtides ha estat superior als 2.000 exemplars, la gran majoria dels quals ànecs collverds, dels quals prop d’una meitat eren presents a la comarca d’Osona i un terç al Gironès; la resta eren presents sobretot al tram baix del Ter, ja a la plana empordanesa. A nivell anecdòtic, es varen observar també alguns xarxets a Osona i al Baix Ter, un morell de plomall a Osona i un oca egípcia -la única espècie al·lòctona o invasora observada- al Gironès. Altres ocells capbussadors detectats han estat cabussons emplomallats a l’embassament de Sau, cabussets al llarg de tot el riu (un total de 43 exemplars), especialment als trams d’aigües encalmades, i els corbs marins.

Pel que fa als corbs marins grossos, han estat presents en bon nombre al llarg de riu; formen jóques als espais fluvials tranquils, on s’apleguen als capvespres, fet que en permet un recompte més exacte. El total ha estat proper als 400 exemplars, gran part dels quals s’han comptabilitzat a Osona, mentre una cinquantena ha estat la xifra aproximada al Gironès i al Baix Ter. La xifra total és inferior a la de l’any passat, confirmant un descens que s’ha observat també els darrers anys arreu del país. Es desconeix si és degut a controls fets al nord d’Europa o a oscil·lacions relacionades amb el clima.

Pel que fa als ardeids, el gruix ha estat a la comarca del Gironès, amb prop de 750 exemplars, mentre a Osona ha acollit uns 300 exemplars i el Ripollès una vintena, la majoria d’ells bernats pescaires. Els esplugabous, un total de 907, han estat presents al Gironès de forma majoritària (una jóca amb 670 exemplars!) però amb un altre nucli d’uns 237 exemplars a Osona, mentre el martinet blanc i el bernat pescaire han estat més repartits al llarg del curs del riu. L’agró blanc, una espècie molt escassa anys enrere, segueix augmentant les seves xifres, i la comarca d’Osona ha acollit una xifra elevada, amb un total de 18 exemplars, per una dotzena al Gironès, dades que, sumades a les del Baix Ter, donen una xifra màxima al riu Ter, amb un total de 34 exemplars. Cal afegir també l’observació d’una cigonya hivernant a Osona.

Pel que fa a les gavines, cal destacar que de nou el gavià argentat és el més abundant, amb un mínim de 800 exemplars al total del riu, tot i que enguany no s’ha pogut comptabilitzar l’ajocador d’Osona. Al Gironès hi han hivernat una trentena de gavines vulgars. El gavià fosc, per contra, ha estat escàs, amb només 1 exemplar al Gironès.

Pel que fa als limícols, s’han recomptat ben pocs exemplars durant el cens, atès que el riu és un hàbitat poc idoni per a la majoria d’espècies d’aquest grup; hi destaquen, però, un total de 25 xivitones i 22 xivites, amb la presència més elevada d’altres ocells típics de prats humits i aiguamolls, com són els becadells, becadells sords, becades i fredelugues, gràcies a les abundants pluges de la darrera tardor. A més, també s’han observat alguns territs i corriols a la Gola del Ter. El mateix succeeix amb els ràl·lids, on els 140 exemplars de polla d’aigua tenen un protagonisme ben marcat, especialment al curs baix del riu, com també succeeix amb els 4 exemplars de rascló.

El cens ha aprofitat també l’esforç de molts observadors sortint a camp, per fer un recompte dels rapinyaires, que han estat molt disseminats al llarg del curs del riu; hi destaquen una seixantena d’exemplars, entre els quals s’hi ha observat l’aligot comú, el xoriguer, l’esparver comú, l’astor, l’àguila calçada, el falcó pelegrí i, fins i tot, alguns exemplars de voltor a Osona.

Finalment, també s’han comptabilitzat altres ocells de mida petita, vinculats al medi aquàtic, com són el blauet (23 exemplars, majoritàriament al curs baix) i la merla d’aigua (33 exemplars, majoritàriament al curs alt), entre d’altres com el teixidor, la cuereta torrentera, el rossinyol bord, etc.

Cal esmentar que hi ha participat prop d’un centenar de voluntaris de les cinc comarques esmentades, entre els quals, a més del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis i el Consorci del Ter, hi han contribuït el GEDENA-Ripollès (Ripollès), el Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona i el Grup de Naturalistes d’Osona (Institució Catalana d’Història Natural - Institut d’Estudis Catalans) (Osona), Associació Pela-roques (La Selva), l’Associació El Blauet (Gironès), tècnics del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter (Baix Empordà), així com membres del Cos d’Agents Rurals.