El Consorci del Ter elabora una diagnosi preliminar sobre l’espai fluvial del riu Ter entre les rescloses de Borgonyà i Gallifa

Des dels serveis tècnics del Consorci del Ter s’ha realitzat una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter des de la resclosa de Borgonyà fins a la resclosa de Gallifa. Es tracta d’un tram d’uns 11 quilòmetres de riu, el qual discorre entre els municipis de Sant Vicenç de Torelló, Orís, Torelló i les Masies de Voltregà, sovint fent de frontera entre ells. La diagnosi s’ha elaborat després que la Diputació de Barcelona atorgués el 2021 una subvenció per concessió directa a l’organisme destinada a finançar la realització, entre altres, de projectes de coneixement, conservació i millora del medi natural fluvial al llarg del riu Ter i afluents, i la realització de diagnosis del medi fluvial a Osona i l’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu i de Guilleries-Savassona.

En aquest tram, el riu Ter rep l’aportació d’un bon nombre de torrents i rieres, el més important dels quals és el riu Ges, un dels principals afluents del riu Ter al seu pas per Osona. El Ter hi discorre lentament entre meandres, a l’interior dels quals s’hi han desenvolupat diferents usos, bàsicament camps de conreu, i més recentment, polígons industrials. A més a més, destaca l’elevat nombre d’infraestructures humanes d’usos vinculats al riu (un total de 33) entre ponts, fàbriques, colònies, rescloses, canals i sèquies, així com horts urbans, extraccions d’àrids, una planta potabilitzadora d’aigua, una depuradora i vies de comunicació que passen als entorns immediats del riu, la més important de les quals és l’autovia C-17. En gran part de la superfície del tram analitzat hi ha una combinació de dos usos del sòl, plantacions fustaneres i camps de conreu.

Pel que fa a la diagnosi ambiental, cal remarcar que en molts sectors les comunitats de ribera estan mal constituïdes, amb presència de flora al·lòctona. N’és especialment abundant l’acàcia, però també n’hi ha d’altres com el seneci del cap, la budleia o el piracant. En alguns trams però, trobem prou ben representada la vegetació autòctona de ribera, on les espècies més abundants són les del gènere Salix (salze, sarga i saulic). Així mateix, a l’estrat arbori també hi trobem vern, om, avellaner, freixe de fulla ampla, aurons i saüc. Al sotabosc hi abunda el sanguinyol, a primera línia del riu hi trobem algun canyissar i balcar amb presència de jonc. Pel que fa a la fauna, és remarcable l’abundància d’ocells ardeids, on destaca la colònia d’ardeids d’Espadamala, una important joca que algunes espècies hivernants i residents utilitzen com a dormidor.

El tram de riu estudiat correspon a parts iguals a dues masses d’aigua, el Ter entre la riera de Vallfogona fins el Ges i el Ter entre el Ges i el Gurri, que presenten un estat general (estat químic i estat ecològic) dolent, amb incertesa. També la qualitat hidromorfològica dels dos trams és dolenta, degut a l’elevada quantitat d’infraestructures de captació i derivació d’aigua i extraccions a l’espai fluvial. Cal apuntar que tot i que l’evolució de l’estat global de les 2 masses d’aigua és negatiu, a la comunitat de peixos del Ter entre el Ges i el Gurri s’observa una millora en l’informe del 2019 respecte el del 2015.

Una de les principals mesures de gestió que suposaria una millora substancial, seria la restitució d’un bosc de ribera ben estructurat, amb diversitat d’espècies, tractar espècies exòtiques invasores, i fomentar un ús públic responsable i respectuós amb la natura. Cal tenir en compte que la inclusió de l’espai a la Xarxa Natura 2000 comportaria un seguit de beneficis i ajudaria a reforçar el paper del Ter com a connector ecològic entre la resta d’àrees d’interès adjacents.