El Consorci del Ter a la constitució de la Taula del Ter per reduir el transvasament d'aigua del riu i garantir un cabal adequat

Aquest organisme es constitueix com l’espai institucional de diàleg participat per les administracions locals, els usuaris i les entitats del territori per analitzar i debatre les mesures per reduir les extraccions del riu cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. La Taula de Ter estarà integrada per  la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida. Per part del Consorci van assistir-hi el president, Joaquim Roca, i el gerent de l'ens, Ponç Feliu.

 

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat va reconèixer “el deute que té Catalunya amb el Ter”, posant de relleu el compromís ferm del Govern per reduir les extraccions d’aigua més enllà dels 140 hectòmetres cúbics i garantir el compliment dels cabals fixats en el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya. Segons Rull, “El Ter és extraordinàriament solidari amb la resta del país, especialment amb l’àrea de Barcelona. Per això constituïm aquesta Taula, per garantir els cabals de manteniment adequats per al riu i reduir l’aportació cap a Barcelona”.

 

Rull es va mostrar compromès a garantir l’aigua per als diferents usos, incloent-hi els cabals que necessita el riu com a ecosistema viu, però atenent l’abastament a tota la població de Catalunya.

 

 

Una de les primeres mesures que va acordar la Taula de Ter és la constitució de dues taules tècniques, que es reuniran el proper mes de gener i que estaran integrades per tècnics i experts en la matèria, per aportar el rigor i les dades que permetin als integrants de la Taula del Ter fer una anàlisi aprofundida de les situacions abans de posicionar-se sobre cada mesura. La primera servirà per analitzar les mesures que preveu el Govern per reduir l’extracció i complir amb els cabals del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya. La segona analitzarà i debatrà el Pla de sequera. Rull va dit que “no s’aprovarà el Pla de sequera si no hi ha consens amb el territori, si no s’ha treballat a la Taula”.

 

El conseller es va mostrar convençut que “la solució serà possible a través del triangle estalvi-dessalinització-reutilització”. És precisament aquesta ‘aigua nova’, de quilòmetre zero, la que ha de permetre anar més enllà a l’hora d’incrementar la garantia a la regió metropolitana i reduir la pressió sobre el Ter. A més, l’any 2017 l’ACA posarà a funcionar la dessalinitzadora de la Tordera al 100%, que ara funciona al 50%. Aquest increment es deixarà de captar del Ter.

 

Rull va posar en valor durant la trobada algunes de les mesures que ja s’han estat aplicant durant l’any 2016 i que contribuiran a reduir la pressió sobre el Ter. En destaquen la remodelació de l’estació distribuïdora de la Trinitat (Barcelona), que permetrà incrementar l’aprofitament de l’aigua del Llobregat per a l’abastament de Barcelona; la modificació del contracte d’explotació de la dessalinitzadora del Llobregat per millorar l’optimització i aprofitament de la planta; o l’impuls de l’’aigua nova’, a través de l’activació de l’estació d’aigua regenerada del Llobregat, que podrà aportar un cabal de fins a 2,5 m³/segon, és a dir, uns 75 hectòmetres cúbics/any al riu Llobregat.

 

Es preveu activar la instal·lació de regeneració que es va construir durant la sequera 2007-2008, essencialment amb les funcions d’incrementar els recursos disponibles a través de l’aportació de cabals al riu, l’aportació de cabals als aiguamolls del Baix Llobregat, i també per crear la barrera contra la intrusió salina a l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat. Amb l’arribada de la contenció obligada de la despesa de l’ACA, el seu aprofitament es va haver de reduir al mínim, pels costos energètics de la impulsió i els bombaments, i ara es planteja recuperar tot el seu potencial.