Accés directe als continguts
MIDA DEL TEXT | Augmentar la mida del textMida del text normalReduir la mida del text | SENSE ESTILS | VERSIÓ MÒBILS

Consorci del Ter

Data oficial:22/05/2017

Capçalera
Portada > El territori > Àmbit fluvial

Àmbit fluvial

En l’espai contigu a la llera d’un curs fluvial comença un àmbit d’influència que és capaç de configurar un espai del riu molt ampli i complex. Tradicionalment, aquest espai fluvial ha estat delimitat per paràmetres hidrogeològics, amb els quals s’estableixen àrees d’inundabilitat segons els diferents períodes de retorn dels cabals. Per tant, es coneix un àmbit d’influència fluvial molt vinculat a aspectes de protecció i prevenció del risc d’avingudes.

En els últims temps, però, s’ha evidenciat que es necessita una definició més completa de l’àmbit d’influència dels rius, que inclogui també paràmetres de caràcter geomorfològic, biològic, històric, amb l’objectiu de considerar els valors ecològics i culturals associats als cursos fluvials, i en el marc d’una ordenació i planificació global i integral d’aquests espais.

En aquesta línia, i segons les pautes metodològiques del Consorci del Ter (Estudi de delimitació i valoració de l’àmbit fluvial, 2000; Projecte Alba-Ter/Ave 1997-2001), s’ha definit l’àmbit fluvial dels rius Ter i Freser integrant tots aquells elements naturals i humans relacionats amb l’espai fluvial. En concret, la delimitació definitiva del perímetres de l’àmbit fluvial –que configura una àrea de 129 Km2- inclou deu elements identificatius d’índole molt diversa:

Els espais associats a la dinàmica fluvial. Les planes al·luvials, els antics cursos fluvials, els meandres, les illes, són elements indissociables de la dinàmica geomorfològica del riu i de l’àmbit d’influència més immediat.

Les zones de bosc de ribera. Les formacions de bosc de ribera com a ecosistema natural propi de les vores del riu generen condicions ecològiques locals i indiquen l’estat de conservació del riu.

Les deveses o plantacions d’arbres. La presència de pollancredes i platanedes associada a l’àmbit fluvial forma part del mosaic d’usos presents al llarg del riu i especialment en el tram mitjà i baix del Ter.

Les planes agrícoles. En el tram mitjà i baix del riu, l’àmbit fluvial s’eixampla per obrir-se a les planes al·luvials, espais de divagació que al llarg del temps han esdevingut terres molt fèrtils i aptes per al conreu.

Les infraestructures de comunicació. L’efecte barrera i de diferenciació d’espais que exerceixen les carreteres, els camins rurals o les vies de ferrocarril ha ajudat a marcar la línia fronterera de l’àmbit fluvial.

Les sèquies i els canals agrícoles i industrials. Aquestes infraestructures hidràuliques són constants en molts trams dels rius Ter i Freser. Es troben paral·leles al riu i properes a la llera, confluint amb els aprofitaments de molins, fàbriques, centrals hidroelèctriques, o bé lluny del curs d’aigua i segmentant moltes vegades les planes agrícoles de regadiu.

La façana fluvial dels espais urbans. S’ha inclòs dins l’àmbit fluvial la primera línia de façana fluvial urbana, tant la façana construïda (residencial, d’equipaments, industrial) com els espais lliures pensats per al lleure.

Els nous i vells espais productius. És a dir, espais d’antiga industrialització que tenen el seu origen en l’aprofitament de l’aigua (fàbriques i colònies industrials, centrals hidroelèctriques), i també nous assentaments industrials establerts a les perifèries dels nuclis urbans i que se situen en els proximitats del riu.

El patrimoni històric i cultural vinculat a l’aigua. Entre tots els elements antròpics associats al riu s’ha dedicat una atenció especial a aquelles construccions que formen part del patrimoni històric i cultural de les ribes del Ter i del Freser (molins, ponts, masies, fonts).

Els equipaments turístics vinculats al riu. Formen part de l’àmbit fluvial tots aquells elements associats a l’espai fluvial que estan relacionats amb activitats d’oci i lleure (zones de bany, pesca, rutes de cicloturisme i senderisme, càmpings).

La unitat territorial del curs alt del Ter s’identifica amb el recorregut dels rius Ter i Freser per terres del Ripollès, en un espai industrial en crisi i amb una cada cop més consolidada activitat turística de muntanya. La unitat territorial del curs mitjà-alt transcorre fins a l’embassament de Susqueda, amb un recorregut per terres d’osona i part de la Selva. Es caracteritza per un entorn de vocació clarament industrial i per la presència dels embassaments de Sau i Susqueda. La unitat territorial del curs mitjà-baix del Ter coincideix dins les demarcacions de la Selva i el Gironès, en un espai on es desenvolupen activitats diversificades, des de l’agricultura en els espais oberts fins als serveis especialitzats en espais urbans. Finalment, la unitat territorial del curs baix del Ter correspon a l’últim tram del riu abans que desemboqui a la Mediterrània. El riu transcorre per terres del Baix Empordà, en un espai on conviu l’activitat agrícola tradicional amb una més recent implantació turística a la franja litoral.

Darrera actualització d’aquest contingut: 10/04/2014 a les 13:04h
Consorci del Ter

Seu administrativa:

Passeig del Ter, 2 (Museu del Ter)

08560 - Manlleu - Tel. 93 850 71 52

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)


Seu tècnica:

Factoria Cultural Coma-Cros - C/Sant Antoni,

1 - 17190 - Salt - Tel. 972 40 50 91

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona