Accés directe als continguts
MIDA DEL TEXT | Augmentar la mida del textMida del text normalReduir la mida del text | SENSE ESTILS | VERSIÓ MÒBILS

Consorci del Ter

Data oficial:22/05/2017

Capçalera
Portada > El territori > Clima

Clima

Distingir els tipus de clima de la conca del Ter es fa complex perquè es tracta d’un territori de convergència de quatre grans zones climàtiques –la d’alta muntanya alpina i subalpina, la centreeuropea, la submediterrània i la mediterrània- i d’un seguit d’altres influències climatològiques com, i principalment, la continentalitat, que accentua l’amplitud tèrmica estacional (màximes estivals i mínimes hivernals), i les precipitacions de caràcter convectiu (pluges en forma de tempesta), ambdós fenòmens afavorits per l’efecte barrera que ocasiona el relleu muntanyós de la conca fluvial.

La zona climàtica d’alta muntanya alpina i subalpina correspon a zones de muntanya per sobre dels 1.500-1.600 metres d’altitud, tant dels Pirineus com del massís del Montseny de la Serralada Prelitoral. El clima aquí és el més fred i humit de la conca, tot i que les precipitacions, amb nevades freqüents, solen ser inferiors a les de les zones climàtiques centreeuropees contigües. Aquesta zona climàtica d’alta muntanya alpina i subalpina és la pròpia del clima de les regions classificades com a prehumides i humides en grau IV i III, segons l’índex hídric anual de Thornthwaite (diferència entre l’índex d’humitat i el 60% de l’índex d’aridesa). Dins aquesta zona climàtica s’hi diferencien tres subunitats: la zona alpina, la zona subalpina pirinenca i la zona subalpina del Montseny.

El clima alpí es dóna exclusivament als Pirineus a partir dels 2.300 metres. Es tracta d’un clima especialment rigorós, fred i sovint ventós, i amb una precipitació mitjana anual de prop de 900-1.000 mm força ben repartits al llarg de l’any i bona part en forma de neu. Les temperatures mitjanes anuals no solen superar els 5 ºC, tenint en compte que els mesos més càlids rarament superen els 12 ºC de mitjana i que els més freds són vora els -3 ºC. En cas extrem, a l’hivern el termòmetre pot davallar per sota dels -20 ºC.

El clima subalpí dels Pirineus cobreix les regions pirinenques situades entre els 1.500 i els 2.300 metres d’altitud. Les precipitacions, més abundoses a l’estiu, arriben a l’entorn dels 1.000-1.200 mm/any de mitjana i sovint en forma de neu als mesos més rigorosos. Els hiverns són freds (mitjanes de gener d’entre -3 i 2 ºC segons l’altitud) i els estius frescos (mitjanes de juliol d’entre 12 i 14 ºC), amb una temperatura mitjana anual que oscil·la entre els 4 i els 8 ºC segons la zona.

En el clima subalpí del Montseny, els cims més enlairats d’aquest massís, per damunt dels 1.500-1.600 metres, acullen un tipus de clima subalpí una mica especial. Les temperatures són similars a les regions subalpines dels Pirineus i les precipitacions tampoc no són gaire diferents, però existeix un tret diferenciador important: l’enclavament del Montseny enmig de la regió mediterrània fa que la influència d’aquest àmbit climàtic es manifesti amb un mínim pluviomètric estival molt acusat –sense arribar, però, a provocar condicions d’autèntica aridesa- i un màxim pluviomètric de tardor prou significatiu. La primavera també és humida, però no tant com la tardor. La neu sol caure amb menys abundància que a cotes similars dels Pirineus, però la presència habitual de vents forts i de boires arrapades als cims accentua la rigorositat del clima.

La zona climàtica centreeuropea de la conca del Ter es localitza als cims i altiplans de les serralades Prelitoral i Transversal, situats per damunt dels 800-900 metres, i també a les valls pirinenques i prepirinenques. Correspon a les regions humides en grau I i II de la classificació climàtica de Thornthwaite.

Les màximes de precipitació de tota la conca s’enregistren aquí, amb uns 900-1.200 mm/any de mitjana, que es troben uniformement repartides al llarg de l’any, tot i que l’hivern, amb nevades més o menys habituals, sol ser una mica més sec que la resta. De fet, la influència centreeuropea contribueix a accentuar l’eixut secundari hivernal, així com a intensificar les pluges de primavera i d’estiu, afavorides pels fenòmens convectius de caràcter orogràfic, per la qual cosa les pluges són més abundants a les muntanyes i zones properes. Altrament, les temperatures són fresques, de prop de 9-12 ºC de mitjana anual, amb hiverns moderadament freds (mitjanes de gener d’entre 2 i 4 ºC), però amb fredorades ocasionals intenses, estius temperats (mitjanes d’entre 17 i 20 ºC) i una amplitud tèrmica, tant diària com estacional, reduïda.

La zona climàtica submediterrània és la pròpia de les terres de la plana de Vic i els relleus circumdants i algunes àrees del Prepirineu. El clima submediterrani és clarament un clima de transició entre el mediterrani i centreeuropeu i, tenint en compte l’índex hídric d’humitat de Thornthwaite, es troba situat dins la regió subhumida.

La influència mediterrània ocasiona un mínim pluviomètric estival que, tot i així, no comporta períodes reals d’aridesa. La influència centreeuropea es manifesta per un repartiment més uniforme de les precipitacions al llarg de l’any, i el fenomen de la continentalitat comporta una disminució global de la temperatura amb una forta oscil·lació estacional, amb hiverns freds i estius francament calorosos. A causa de l’efecte d’obra pluviomètrica de les serralades Prelitoral i Transversal, la pluviometria de la zona se situa en els 700-800 mm/any de mitjana. L’estació més seca és l’hivern i la més plujosa la primavera, tot i que la influència mediterrània fa que la tardor sigui també veritablement humida. La temperatura mitjana anual és de 12-13 ºC, amb hiverns freds i glaçades freqüents (mitjanes de gener d’entre 3 i 5 ºC) i estius relativament càlids (mitjanes de juliol de 21-23 ºC). Al fons de la plana de Vic la continentalitat és molt intensa: a l’hivern la inversió tèrmica provoca la formació freqüent de boira amb temperatures sota zero pràcticament tot el dia, mentre que a l’estiu l’escalfament del fons de la cubeta dispara el termòmetre cap amunt. L’amplitud tèrmica anual absoluta d’aquesta àrea és molt gran, amb mínimes que han baixa fins als -25 ºC i màximes de prop dels 40 ºC.

La zona climàtica mediterrània s’estén des del litoral fins als contraforts de les serralades Prelitoral i Transversal i participa de tres regions de clima segons la classificació de Thornthwaite: les regions subhumida en grau I, la seca subhumida i la semiàrida, aquesta darrera molt reduïda a un extrem de la costa litoral. La característica principal és la presència d’un període d’aridesa estival en el qual les precipitacions són insuficients per mantenir la demanda d’aigua de la vegetació. Té dos màxims pluviomètrics concentrats a la tardor i a la primavera, i s’hi distingeixen quatre subunitats de clima: les planes interiors, les muntanyes humides, les planes i muntanyes litorals i el litoral.

El clima mediterrani de les planes interiors és el propi del pla de la Selva, de la vall del Ter entre les Guilleries i el pla de Girona i en part també dels fons de la vall del Brugent i del Llémena. Es tracta d’un clima força humit i d’una certa tendència continental que, de fet, podria ser considerat de transició entre els climes mediterranis i els centreeuropeus. La pluviometria hi és més aviat elevada, a l’entorn dels 700-900 mm/any de mitjana, amb màxims a la primavera i a la tardor, i el període d’aridesa estival típic del Mediterrani és molt reduït, inferior a un mes. Ni les temperatures mitjanes anuals (normalment d’entre 13 i 15 ºC) ni les mitjanes dels mesos més freds (gener, 6-8 ºC) i més càlids (juliol, 21-23 ºC) no reflecteixen la considerable amplitud tèrmica diària i estacional d’aquest tipus de clima. L’amplitud tèrmica anual absoluta d’alguns indrets pot apropar-se als 55 ºC (-15 ºC de mínima absoluta i 40 ºC de màxima absoluta a Girona).

El clima mediterrani humit de muntanya es localitza a les parts més enlairades de la  Serralada Litoral, i també a les parts baixes de les serralades Prelitoral i Transversal. Les precipitacions són elevades, de prop dels 800-1.000 mm/any de mitjana, amb un període d’aridesa estival inferior a un mes o fins i tot inexistent, i dos màxims pluviomètrics clars a la primavera i a la tardor. Les temperatures mitjanes anuals són de prop de 12 a 14 ºC i es mantenen en general suaus tot l’any (gener 5-7 ºC i juliol a l’entorn dels 20 ºC), amb glaçades només ocasionals a l’hivern i estius poc calorosos. La suavitat d’aquest tipus de clima fa que sigui comparable amb determinats climes oceànics més que amb els típicament mediterranis.

El clima mediterrani de les planes i muntanyes litorals és el característic de les planes interiors de l’Empordà i la major part de la Serralada Litoral. Les precipitacions són una mica més elevades que al litoral i oscil·len entre els 600 i els 800 mm/any de mitjana, però el màxim pluviomètric segueix coincidint amb la tardor. El període d’aridesa estival es redueix als mesos de juliol i agost. Les temperatures mitjanes anuals són properes als 15 ºC i els hiverns són un xic més freds que al litoral (gener, 7-8 ºC), tot i que les glaçades no són habituals. Les mitjanes estivals són similars a les del litoral (vora els 23 ºC), però l’allunyament del mar provoca una major amplitud tèrmica, amb màximes més altres i mínimes més baixes que a la costa.

El clima mediterrani litoral correspon a una estreta franja arran de costa que inclou la plana del Baix Ter i els massissos del Montgrí i de Begur. Les temperatures mitjanes anuals són les més altes de tota la conca (superiors als 16 ºC), i les precipitacions, en canvi, són les més baixes, d’entre 500 i 600 mm/any de mitjana. Els hiverns són poc freds, amb glaçades gairebé excepcionals (gener a l’entorn dels 10 ºC), però força influenciats per la tramuntana. Als estius, la proximitat del mar determina temperatures diürnes suaus contrarestades per nits xafogoses, amb molt poca amplitud tèrmica, per la qual cosa les temperatures mitjanes es mantenen elevades (superiors als 23 ºC al juliol). La major part de les pluges es concentren a la tardor i el període d’aridesa estival és especialment llarg, de tres mesos com a mínim (juny, juliol i agost).
 

Darrera actualització d’aquest contingut: 10/04/2014 a les 12:49h
Consorci del Ter

Seu administrativa:

Passeig del Ter, 2 (Museu del Ter)

08560 - Manlleu - Tel. 93 850 71 52

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)


Seu tècnica:

Factoria Cultural Coma-Cros - C/Sant Antoni,

1 - 17190 - Salt - Tel. 972 40 50 91

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona