Accés directe als continguts
MIDA DEL TEXT | Augmentar la mida del textMida del text normalReduir la mida del text | SENSE ESTILS | VERSIÓ MÒBILS

Consorci del Ter

Data oficial:01/04/2023

Capçalera
Portada > Actualitat > Notícies > El Consorci del Ter elabora una diagnosi preliminar sobre l’espai fluvial del riu Ter des de la resclosa de Can Trinxet fins a la resclosa de Borgonyà

El Consorci del Ter elabora una diagnosi preliminar sobre l’espai fluvial del riu Ter des de la resclosa de Can Trinxet fins a la resclosa de Borgonyà

2022
Vista del riu Ter al tram de la diagnosi
2022
Un altre punt a Sant Quirze de Besora
03/02/2023

Des dels serveis tècnics del Consorci del Ter s’ha realitzat una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter des de la resclosa de Can Trinxet (Montesquiu) fins a la resclosa de Borgonyà (colònia de Borgonyà, Sant Vicenç de Torelló), avaluant la naturalitat de les riberes en dos nivells. Un primer a través dels usos del sòl mitjançant informació cartogràfica o ortofotoimatges com a base de treball, i un segon nivell d’avaluació a través de l’anàlisi de la vegetació de ribera mitjançant treball de camp per detectar alteracions físiques de la coberta vegetal, artificialització i ocupacions de l’espai fluvial, i presència d’espècies al·lòctones i/o plantacions. La diagnosi s’ha elaborat després que la Diputació de Barcelona atorgués el 2022 una subvenció per concessió directa a l’organisme destinada a finançar la realització d’actuacions relatives a la divulgació i sensibilització ambiental, a la dinamització sostenible del territori a través de la Ruta del Ter, i al medi natural, així com la realització de diagnosis del medi fluvial a Osona i l’àmbit del Parc del Castell de Montesquiu i de Guilleries-Savassona.

L’àmbit d’estudi correspon a la massa d’aigua del Ter entre Montesquiu i Borgonyà, en un tram de 10,17 quilòmetres que discorre pels municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Orís i Sant Vicenç de Torelló. En aquest tram el riu Ter rep l’aportació d’un bon nombre de torrents i rieres, com són la riera de la Foradada o el torrent de l’Illa, entre altres. En el tram hi destaquen les zones de rouredes de roure martinenc i pinedes de pi roig. El Ter, en aquest tram, discorre lentament entre meandres, l’interior dels quals s’hi ha desenvolupat diferents usos, en destaca l’elevat nombre d’infraestructures humanes d’usos vinculats al riu: rescloses, canals, ponts...

Pel que fa la diagnosi ambiental, cal destacar que la superfície corresponent al bosc de ribera bona part de les espècies pròpies han estat substituïdes per explotacions silvícoles, principalment, de pollancres. En alguns sectors l’abandonament d’aquestes plantacions ha generat les condicions òptimes perquè espècies exòtiques com la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) o el negundo (Acer negundo) puguin establir-se monoespecíficament i proliferar de manera descontrolada afectant més enllà de les mateixes plantacions. Aquelles zones on les espècies de ribera autòctones no han estat desplaçades, destaca l’alta presència del gènere Salix (salze, sarga i saulic) juntament amb peus de pollancre. També trobem, però en menor quantitat, peus de vern (Alnus glutinosa), freixe de fulla gran, auró i om. D’altra banda, el sotabosc està representat principalment per saüc, sanguinyol, cirerer i avellaner.

El tram de riu estudiat presenta un estat general (estat químic i estat ecològic) dolent. L’estat biològic, resultat de l’anàlisi de les comunitats de macroinvertebrats, fitobentos i peixos presents a la massa d’aigua, tot i tenir un estat general dolent (amb incertesa), la qualitat biològica és molt bona. L’estat de la qualitat fisicoquímica també té una valoració positiva però l’estat de la qualitat hidromorfològica és dolenta, a causa de l’elevada quantitat d’infraestructures de captació d’aigua i extraccions a l’espai fluvial estudiat.

Les principals problemàtiques, pressions i impactes que es recullen son l’alteració del règim hidrològic i extracció d’aigües en aigües superficials. El cabal en aquest tram és deficient a causa de la captació d’aigües superficials per a infraestructures de diferents tipologies establertes a les immediacions del riu (antigues fàbriques i colònies del sector tèxtil, i actualment, aprofitaments hidroelèctrics). També les riberes fluvials es troben alterades per l’ocupació dels àmbits fluvials per cultius, plantacions fusteres i infraestructures. A més, a la zona d’estudi, encara son visibles antics i restaurats sectors on s’hi ha realitzat activitats d’extracció d’àrids. En el tram de riu estudiat, a més, s’han observat espècies exòtiques tant de fauna com de flora, com el foxí, la carpa, el cranc senyal, el cranc de riu americà, la falsa acàcia, la troana, el negundo i l’elodea de nutall.

Les principals mesures de gestió serien el control de flora exòtica invasora, la renaturalització de les plantacions abandonades i la restauració de la connectivitat fluvial i de règim hidrològic.

Darrera actualització d’aquest contingut: 31/03/2023 a les 19:53h
Consorci del Ter

Seu administrativa:

Plaça de les Dones del Ter, 1 (Museu del Ter)

08560 - Manlleu - Tel. 93 850 71 52 / 649 900 252

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)


Seu tècnica:

Factoria Cultural Coma-Cros - C/Sant Antoni,

1 - 17190 - Salt - Tel. 972 40 50 91 / 649 900 252

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

(Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona