El Consorci de Ter elabora una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter des de la resclosa de Gallifa fins a la resclosa del Dolcet a Osona

Els serveis tècnics del Consorci del Ter han elaborat una diagnosi preliminar de l’espai fluvial del riu Ter entre la resclosa del Dolcet i la passarel·la dels Molins. Es tracta d’un tram d’uns 8 quilòmetres, on durant gran part del recorregut el Ter transcorre en trama urbana i/o periurbana, pels municipis de Manlleu, Gurb, les Masies de Roda i Roda de Ter. La diagnosi s’ha portat a terme durant el 2025 mitjançant un conveni de col·laboració entre el Consorci del Ter i la Diputació de Barcelona en l’ordenació i la gestió del riu Ter i la seva conca fluvial a la Xarxa de Parcs Naturals dins la comarca d’Osona.  

En aquest tram el riu rep l’aportació de diversos afluents, destacant el Gurri, però també torrents, com el torrent de Poquí, el de la Teuleria o el de la Font de la Teula. En aquest tram, el Ter té un elevat risc d’inundacions degut a la fisonomia de l’entorn i la geomorfologia del traçat. La totalitat d’aquest tram es troba a la part septentrional de la unitat paisatgística de la plana de Vic, situada a la depressió central. En aquest territori, el Ter discorre formant amplis meandres a l’interior dels quals l’agricultura i la ramaderia tenen una rellevància especial, havent-hi bàsicament camps de conreu i de pastura. La indústria també ha estat molt lligada històricament al tram mig del riu Ter, destacant-ne les fàbriques tèxtils i centrals hidroelèctriques. Aquesta activitat econòmica lligada al riu, es tradueix en forma d’infraestructures -moltes encara avui presents- com rescloses, canals, ponts i sistemes viaris. Aquest tram de riu està pendent la seva inclusió a la xarxa Natura 2000 amb la denominació de “Meandres del Ter”.

Pel que fa a la diagnosi ambiental, trobem que en bona part de l’espai, la vegetació típica de ribera s’ha substituït per plantacions de pollancre així com per grans extensions de camps agrícoles de cereals. En determinats sectors més propers al riu, apareixen de forma reduïda les comunitats pròpies de ribera, bàsicament salzedes (sobretot de Salix alba), acompanyades de franges de sargar (Salix eleagnos) i saulic (Salix purpurea) i de peus arboris de freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) i d’àlber (Populus alba). Cal remarcar que en molts sectors les comunitats de ribera estan alterades, amb la presència de flora al·lòctona, especialment falsa acàcia (Robinia pseudoacacia). Pel que fa a la fauna és remarcable l’abundància d’ocells, destacant els ardeids com el bernat pescaire, el martinet de nit, el martinet blanc, l’agró blanc, el corb marí gros i l’esplugabous.

El tram de riu estudiat presenta un estat global dolent, segons el document IMPRESS 2025 de l’Agència Catalana de l’Aigua que integra la caracterització i definició de les masses d’aigua en compliment de la Directiva marc de l’aigua. Les principals pressions i problemàtiques detectades provenen de contaminacions químiques, provinents possiblement de les activitats industrials i agroramaderes de la comarca. També s’exposa la mala connectivitat fluvial del tram, conseqüència de l’alt nombre de rescloses presents al riu, així com la baixa qualitat de les comunitat biòtiques del tram, afectades, per exemple, per la presència d’espècies aquàtiques invasores de fauna i flora.

Les principals mesures de gestió són la renaturalització de les plantacions abandonades, la restauració de la connectivitat fluvial i del règim hidrològic, el control de la flora exòtica invasora, el foment d’un ús púbic responsable i respectuós amb la natura i el patrimoni i impulsar la inclusió d’aquest tram de riu a la xarxa Natura 2000 que ajudaria a reforçar el paper del Ter com a connector ecològic.