Assistim a la sessió de seguiment dels acords de la Taula del Ter a Girona

El 16 d’abril el president del Consorci del Ter, Arnau Rovira, i la directora de l’ens, Teia Puigvert, van assistir a Girona a una sessió de seguiment dels acords de la Taula del Ter presidida per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i on també hi va prendre part el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart. L’objectiu va ser abordar la situació de la conca i repassar l’estat de compliment dels diferents acords.

En relació amb l’aigua transvasada del Ter cap a Barcelona, el 2024 es van transvasar un total de 91 hm3. En el que portem d’any, la derivació del Ter cap a Barcelona ha estat de 20 hm3. Des del Consorci del Ter vam fer palès que les pluges de la primavera passada i les d’aquesta han permès flexibilitzar els estats de sequera a bona part del país, però que durant l’estiu passat es va donar la paradoxa que mentre es retornava a l’estat d’alerta a la major part de la ciutadania del país, l’estat d’excepcionalitat es mantenia a bona part de la conca del Ter, concretament a la conca alta. Aquesta situació va comportar que bona part de la conca cedent tingués més restriccions que no pas els indrets on reben aigua transvasada del Ter. A més, vam comentar que vam trobar a faltar informació i poder participar de les decisions que s’anaven prenent pel que fa a la gestió de la sequera al nostre territori. En aquest sentit, des del Consorci del Ter s’havia sol·licitat formalment durant l’any passat la convocatòria de la Taula del Ter -en dues ocasions- però finalment la trobada no s’ha produït fins el 2025.

Els acords de la Taula del Ter, firmats el 2017, preveien diferents escenaris per al desenvolupament de diverses mesures i inversions. En la fase actual, 2023-2027, es fixava la no superació dels 90 hm3/any d’aigua del Ter cap a Barcelona en mitjana plurianual, l’execució de les infraestructures per a resoldre el dèficit hídric de la regió de Barcelona, prosseguir les inversions en matèria ambiental a la conca del riu Ter i implantar de manera completa els cabals ambientals, d’acord amb el que estableix el Pla sectorial de cabals de manteniment. La Consellera va explicar que “l’estratègia del Govern va en la línia de deixar de dependre de la pluviometria i incrementar en 280 hm3 la disponibilitat d’aigua a partir de nous recursos”.

En l’horitzó del 2028 i 2029 es va informar que el govern preveu tenir ja en servei una major capacitat de dessalinització, amb l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (que passarà de 20 a 80 hm3) i la nova planta del Foix, amb una capacitat de 30 hm3. També es preveu que estiguin operatives les millores a les grans plantes potabilitzadores gestionades per l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL) i que estiguin entrant en servei les actuacions per a incrementar l’aprofitament d’aigua de la conca del riu Besòs, primer amb les plantes potabilitzadores i després amb l’aportació d’aigua regenerada al tram final del riu.

Pel que fa a la implantació completa dels cabals del riu Ter que fixa el Pla sectorial de cabals de manteniment, ara comencen els treballs d’anàlisi per a la propera planificació (2028-2033), on s’ha d’estudiar la implantació progressiva, una vegada s’incorporin les consideracions més recents en relació als impactes de la sequera, els efectes del canvi climàtic, entre d’altres.

Des del Consorci del Ter vam comentar que els cabals fixats per l’acord de GOV/17/2024, de 16 de gener, pel qual s’establia el règim de cabals mínims circulants en situació d’emergència per sequera en determinats trams fluvials del districte de la conca fluvial de Catalunya, havien estat totalment insuficients per al manteniment dels hàbitats i espècies del Ter. Davant d’aquesta constatació, vam sol·licitar el compromís que això no torni a passar, establint-ho normativament en el Pla de Sequera. Considerem que els cabals ambientals no s’han de reduir més enllà de les aportacions del riu a l’entrada dels embassaments sigui qui sigui l’escenari de sequera que pugui esdevenir. Per últim, vam demanar que s’executin les inversions previstes ja que s’ha executat molt menys. A més, cal recordar que l’acord del Ter és per pal·liar el greuge que el riu ha patit des dels anys 60 del segle passat i, per tant, considerem que les inversions pactades han d’anar més enllà d’allò previst per la resta de rius de Catalunya.

La Taula del Ter està formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ABM), el Consorci de la Costa Brava, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis-Universitat de Vic, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida.