Millorem les zones humides de les Deveses d’en Bru a Girona per afavorir espècies de fauna com amfibis, invertebrats, mamífers i ocells, així com plantes aquàtiques

El Consorci del Ter ha portat a terme entre els anys 2024 i 2025 el projecte executiu de creació i millora de les zones humides de les Deveses d’en Bru a Girona, espai en custòdia fluvial de l’organisme des del 2019. El projecte estava dividit en tres intervencions i s’ha executat amb una subvenció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per actuacions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic 2023, 2024 i 2025, dins l’àmbit 2: execució de projecte. El cost total del projecte ascendia a 244.430,13 euros, IVA inclòs.

El projecte ha permès abordar simultàniament i de forma sinèrgica la pèrdua de biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic amb l’aplicació de solucions basades en la natura que contribueixen a la reducció de riscos pel que fa a la inundabilitat en zones urbanes i periurbanes. S’han realitzat actuacions de millora ambiental de zones humides existents, 5.000 metres quadrats; creació de noves zones humides -basses temporànies-; i creació d’un canal de desguàs amb basses temporànies. En total s’ha actuat en una superfície de 4,5 hectàrees de l’espai fluvial inclòs dins la xarxa Natura 2000 “Riberes del Baix Ter”.

Les basses o llacunes temporànies són ecosistemes d’aigua dolça, típicament mediterranis, amb una extensió inferior a 10 hectàrees i amb un règim d’inundació temporal. Normalment, s’eixuguen per evaporació a finals de la primavera o en arribar l’estiu. Per aquest motiu es diu que són temporals.

Aquestes basses són essencials per a la conservació de la biodiversitat, especialment pel que fa a amfibis, invertebrats i plantes aquàtiques; fins i tot també per a mamífers com el turó europeu i ocells aquàtics que les necessiten com una part del complex mosaic de zones humides que utilitzen. A banda de ser punts clau per a la conservació de la biodiversitat, constitueixen corredors ecològics que incrementen la connectivitat entre altres hàbitats d’aigua dolça. Malgrat ser tan valuoses, es troben entre els hàbitats d’aigua dolça més vulnerables i amenaçats. És per aquest motiu que es tracta d’un hàbitat prioritari a nivell europeu.

Aquest 2025 s’han desenvolupat la segona i tercera intervenció del projecte. Pel que fa a la intervenció 2, aquesta ha consistit en la millora de la bassa existent que es trobava envoltada de talussos amb pendents molt alts en tot el seu perímetre, que s’han rebaixat. Prèviament es van eliminar les espècies al·lòctones invasores presents, bàsicament Robinia pseudoacacia. També s’ha fet una regeneració del bosc en galeria amb la plantació de vern (Alnus glutinosa), salze (Salix alba), sarga (Salix eleagnos), freixe (Fraxinus angustifolia) i ginesta (Spartium junceum) i moltes altres espècies lligades a ambients aquàtics.

Respecte a la intervenció 3, aquesta ha de millorar la hidrologia de l’àmbit i reduir la probabilitat d’inundació de la zona de Fontajau, i ha consistit en la creació d’un canal de desguàs. En el recorregut del rec de drenatge s’han ubicat, en la seva llera, petites basses excavades a una cota més baixa, amb pendents molt suaus i una profunditat màxima d’entre 20 i 30 centímetres, perquè actuïn com a basses temporànies en moments de pluja. A més s’han fet plantacions per a potenciar la regeneració de la vegetació autòctona i s’ha instal·lat una tanca de protecció per protegir les basses temporànies.